Regles de joc

   Capítol 1 Definició del joc d'hoquei sobre patins

  Article 1 El joc d'hoquei sobre patins

  Article 2 Condicions per a la realització del joc

  Capítol 2. Local i instruments de joc

  Article 3 La pista

Article 4 Publicitat a la pista

Article 5 Línies de demarcació

Article 6 Comprovació de les demarcacions de la pista

Article 7 Dimensions de la pista

Article 8 L'estic

Article 9 La bola de joc

Article 10 Els patins

Article 11 Restriccions relatives als patins

Article 12 Equip de protecció dels jugadors

Article 13 Les guardes del porter

Article 14 Els guants del porter

Article 15 La porteria

  Capítol 3. Els equips d'hoquei

Article 16 Composició de l'equip

Article 17 Uniforme dels jugadors

Article 18 Mínim de jugadors per començar un partit

Article 19 Mínim de jugadors un cop començat el partit

Article 20 Abandó del partit

Article 21 El capità de l'equip

Article 22 Entrades i sortides de pista

Article 23 Jugadors suplents

Article 24 Substitució dels porters

  Capítol 4. El partit d'hoquei sobre patins

Article 25 Actes preliminars al partit

Article 26 Temps normal d'un partit

Article 26.a Temps mort

Article 27 Pròrrogues i desempats d'un partit

Article 28 Començament del partit

Article 29 Servei neutral

Article 30 Lloc per indicar el servei neutral

Article 31 Definició de gol

Article 32 Marcació d'un gol al final del temps del gol

Article 33 Gol marcat a la porteria pròpia

Article 34 Gol marcat a la porteria contrària

  Capítol 5. Faltes i sancions

  Article 35 Infraccions i llei de l'avantatge

Article 36 Sanció de les faltes

Article 37 Tir lliure indirecte

Article 38 Tirs lliures i acció disciplinària

Article 39 Senyals del tir lliure directe

Article 40 Llançament del tir lliure indirecte

Article 41 Col·locació dels jugadors en els tirs lliures indirectes

Article 42 Gol resultant d'un tir lliure indirecte

Article 43 Represa del partit després d'un gol irregular

Article 44 Tir lliure directe

Article 45 Llançament del tir lliure directe

Article 46 Penal

Article 47 Bola fora de la pista

Article 48 Ús de l'estic

Article 48.a Jugar la bola amb els patins

Article 49 Jugant la bola

Article 50 Acció dels porters en el joc

Article 51 Drets especials dels porters

Article 52 Pilota fora de joc

Article 53 Infraccions per joc dur i incorrecte

Article 54 Obstrucció intencionada dels adversaris

Article 55 Posició de l'estic per jugar la bola

Article 56 Restriccions a la intervenció dels jugadors

Article 57 Bloqueig de les rodes dels patins

Article 58 Alçament de la bola

Article 59 Desplaçament de la porteria

Article 60 Gravetat de les faltes

Article 61 Penal al final del temps de joc

Article 62 Tolerància per començar el partit i incompareixença

Article 63 Joc dur, incorrecte o antiesportiu

Article 64 Acció disciplinària dels àrbitres

Article 65 Antijoc i línies d'antijoc

  Capítol 6. Arbitratge del partit

Article 66 Àrbitres i cronometradors del partit

Article 67 Funcions dels àrbitres

Article 68 Nomenament i uniforme dels àrbitres

Article 69 Interrupcions del partit

Article 70 Confusió prolongada a les porteries

Article 71 Lesions dels jugadors a la pista

Article 72 Delegats tècnics

Article 73 Lloc oficial per a les autoritats

Article 74 Banqueta de suplents

Articles 75 i 77 Funcions dels cronometradors

Article 76 Delegats dels equips a la taula de cronometradors

Article 78 Compliment de suspensions

Article 79 Emplenar i signar l'acta de partit

Article 80 Protestes del partit

  Annexos a les regles de joc

  Annex 1 Diagrama i demarcació de la pista

Annex 2 Porteries

Annex 3 L'estic i la bola

Annex 4 Guants i canyelleres del porter

  Memòria descriptiva

  Capítol 1. Definició del joc d'hoquei sobre patins

  Article 1. El joc d'hoquei sobre patins

1. L'hoquei sobre patins es disputa entre dos equips de cinc jugadors cada un, proveïts de patins amb rodes i d'un estic o bastó de joc, en una pista rectangular de superfície plana i llisa, de fusta, ciment, terratzo o qualsevol altre material que es consideri convenient.

2. Està prohibida qualsevol superfície lliscosa.

  Article 2. Condicions per a la realització del joc

1. Els partits es juguen en la majoria de condicions atmosfèriques, a l'aire lliure, de dia o de nit (amb llum artificial) o en pistes cobertes. Tenen com a instruments de joc una bola, un estic i dues porteries.

2. Cada equip ocupa una meitat de la pista, que li és assignada per sorteig, i cada jugador intenta introduir la bola dins la porteria d'equip contrari.

3. Un o dos àrbitres són els responsables de fer complir les regles del joc, ajudats per un cronometrador.

  Capítol 2. Local i instruments de joc

    Article 3. La pista

1. La pista de joc ha d'estar marcada segons el diagrama annex a aquestes regles (annex 1), tenint en compte les dimensions exactes que s'hi indiquen.

1.1 La pista ha d'estar envoltada pels quatre costats amb una tanca d'1 m d'alçada i per uns taulons de fusta d'almenys 2 cm de gruix i una alçada mínima de 20 cm.

1.2 Les cantonades de la pista són semicirculars i tenen un radi d'1 m.

2. La col·locació de publicitat a l'interior de la pista dels taulons s'ha d'ajustar a les condicions següents:

2.1 Les pintures, els cartells o les teles publicitàries que s'hi fixin no han de constituir cap perill ni dificultar l'acció dels jugadors a la pista.

2.2 S'ha de respectar una distància mínima de 30 cm respecte al terra, deixant lliure una franja de 20 cm pintada d'un color neutre i diferent del color de la bola.

3. S'ha d'estendre una xarxa de protecció de 4 m d'alçada des de la base, col·locada al llarg de les dues tanques de fons de la pista.

4. Les cantonades de la pista constitueixen zones de pas, de manera que no es permet que un jugador, quan té la bola, hi faci una parada amb la finalitat d'aconseguir que transcorri el temps de joc.

5. La distància entre la línia de gol i el fons de la pista pot variar entre un mínim de 2,7 m i un màxim de 3,3 m.

6. L'àrea de penal ha de fer 9 x 5,40 m.

7. La zona de protecció dels porters té la forma d'una semicircumferència, amb un radi d'1,5 m a partir de la línia de gol, zona en la qual no pot romandre cap jugador de l'equip atacant, llevat que tingui la bola.

  Article 4. Publicitat a la pista

1. Està permès fixar pannells publicitaris a les zones situades darrere de les porteries, sempre que es respectin les condicions establertes al punt 2 de l'article 3 de les regles de joc.

2. S'admeten igualment les inscripcions publicitàries en la mateixa pista de joc, sempre que no dificultin la definició clara de les línies de demarcació.

  Article 5. Línies de demarcació a la pista

1. Totes les línies de demarcació de la pista han de tenir obligatòriament una amplada de 8 cm.

2. La línia de gol, de la mateixa amplada, no pot ser en cap cas d'un color idèntic al de la bola.

  Article 6. Comprovació de les demarcacions de la pista

1. Amb una antelació de 60 minuts a l'hora de començar el partit, els àrbitres han de comprovar si totes les demarcacions de la pista s'han assenyalat correctament.

2. Encara que l'exactitud de les demarcacions de la pista sigui responsabilitat de l'equip local, els àrbitres han de fer rectificar tots els errors que puguin perjudicar la bona marxa del partit.

3. En cas que hi hagi una anomalia de menor importància, els àrbitres poden iniciar el partit, posant-ho en coneixement dels capitans dels equips i fent sempre referència a aquesta anomalia en l'acta del partit.

  Article 7. Dimensions de la pista

1. La llargada i l'amplada de la pista de joc han de tenir les condicions següents:

1.1 Llargada de la pista de joc:

Llargada màxima de la pista: 44 m

Llargada mínima de la pista: 36 m

1.2 Amplada de la pista de joc:

Amplada màxima de la pista: 22 m

Amplada mínima de la pista: 18 m

2. En tots els casos, la relació entre la llargada i l'amplada ha de ser proporcionada, del doble al simple, amb una tolerància del 10% amunt o avall.

3. En casos especials, la Federació espanyola pot acceptar pistes que no compleixin rigorosament les dimensions reglamentàries.

No obstant això, només es pot disputar un encontre internacional en un camp de joc que tingui les dimensions oficials.

  Article 8. L'estic

1. Les característiques de l'estic s'han d'ajustar a les condicions següents:

1.1 Llargada de l'estic mesurat pel costat exterior de la part corba:

Llargada màxima de 115 cm i llargada mínima de 90 cm.

1.2 L'estic ha de poder passar per una anella de 5 cm.

1.3 El pes de l'estic no pot superar els 500 g.

2. L'estic ha de ser de fusta, de plàstic o de qualsevol altre material aprovat per la Federació Espanyola de Patinatge.

2.1 L'estic no pot ser de metall ni pot tenir cap reforç metàl·lic, encara que s'hi autoritza la col·locació de bandes de roba o de lligadures adhesives.

2.2 La part inferior de l'estic ha de ser plana.

  Article 9. La bola de joc

1. La bola ha de pesar 155 g i ha de tenir una circumferència de 23 cm.

2. La bola ha de ser d'un sol color, diferent al de la pista i al de les línies de demarcació, per tal que sigui ben visible en les transmissions per televisió.

3. Si entre les boles presentades no n'hi ha cap del tipus oficial, l'àrbitre ha d'elegir la més equilibrada i menys elàstica; en tot cas, la seva decisió és irrevocable.

  Article 10. Els patins

1. Els jugadors han de portar botes amb patins. Les rodes dels patins han de girar normalment i no poden tenir un diàmetre inferior a 3 cm.

2. Entre les rodes dels patins no està permès portar cap mena de protecció suplementària.

3. Estan permesos els tacs de frenada col·locats a l'extrem dels patins o de les botes, sempre que no representin cap perill per als altres jugadors.

  Article 11. Restriccions relatives als patins

1. Està prohibida qualsevol mena de protecció metàl·lica sobre les botes, encara que estigui coberta per un altre material.

2. Els tacs de frenada, assegurats a les botes o als patins, s'han d'ajustar a les condicions següents:

2.1 No poden tenir un diàmetre superior a 5 cm, si són frens circulars.

2.2 No poden tenir costats superiors a 5 cm, si són frens no circulars.

  Article 12. Equip de protecció dels jugadors

1. Tots els jugadors, inclosos els porters, poden portar un equip encoixinat de protecció, sempre que no els doni cap mena d'avantatge en el partit.

2. Tots els jugadors poden portar colzeres i genolleres; però, llevat del porter, cap altre jugador no pot portar guardes (canyelleres exteriors) a les cames.

3. Tots els jugadors, fins i tot el porter, poden portar proteccions/guardes per sota de les mitges i envoltant la cama, si no superen els 5 cm de gruix.

4. Les proteccions metàl·liques estan prohibides per a tots els jugadors, llevat dels casos següents:

4.1 Els porters poden portar casc i careta, si les parts de metall van cobertes amb un altre material protector (plàstic, cuir, goma, roba, etc.).

4.2 L'ús d'aquestes proteccions és obligatori en totes les edats, excepte per als sèniors masculins.

4.3 La resta de jugadors, si ho desitgen, poden portar un casc de protecció lleuger, de cuir o de plàstic.

  Article 13. Les guardes del porter

1. Les mides màximes autoritzades per a les guardes o defenses dels porters són les següents:

1.1 Amplada al canell 30 cm

1.2 Amplada al genoll i més amunt 35 cm

1.3 Llargada total 75 cm

1.4 Gruix màxim en tota la llargada 5 cm

2. Les guardes es porten a l'entorn de la cama i no poden sobresortir pels costats de manera que constitueixin un escut de protecció.

3. Les botes del porter es poden cobrir en tota la llargada amb una protecció que no sobrepassi els 5 cm de gruix.

  Article 14. Els guants del porter

1. Pel que fa als guants de protecció dels porters, les mesures màximes autoritzades (mesurades amb el guant obert i estès) són les següents:

1.1 Amplada màxima 25 cm

1.2 Gruix màxim 6 cm

2. Sempre que els àrbitres s'adonin que algun jugador, i especialment el porter, porta unes proteccions indegudes, l'han d'obligar a sortir de la pista immediatament, i sols hi podrà tornar a entrar quan compleixi els requisits de les regles de joc.

  Article 15. La porteria

1. La porteria consisteix en un marc de tub de ferro/d'acer, amb una alçada interior de 105 cm i una amplada interior de 170 cm, d'acord amb els dibuixos annexos.

2. Aquest marc ha d'estar fet amb tubs de ferro soldats per dalt.

2.1 La part superior, els costats i el fons han d'estar coberts amb una xarxa de color blanc de fil molt resistent, que pugui suportar els llançaments més forts.

2.2 No estan permeses les xarxes metàl·liques.

3. Des de la part superior del travesser i per l'interior de les porteries s'ha d'estendre una xarxa amb una profunditat de 40 cm, mesurada des del travesser superior.

3.1 Aquesta xarxa de cotó, més prima que l'exterior, ha de fer un màxim de 180 cm d'amplada i 110 cm d'alçada, i ha de quedar estesa dins de la porteria per evitar que la bola reboti fora d'aquesta.

3.2 Aquesta xarxa ha de ser obligatòriament de color blanc i ha d'anar subjectada només per la part de dalt, de manera que pugui penjar lliurement cap a terra paral·lelament als pals de la porteria.

4. Els pals i el travesser han de ser circulars, de 9 cm de diàmetre exterior (3 polzades), pintats de color carabassa fluorescent. Les altres parts del marc de la porteria han de ser de color blanc.

5. Les porteries han d'estar situades al damunt de cada línia de gol, l'una enfront de l'altra.

6. L'espai entre la línia de gol i la tanca del fons no pot ser inferior a 2,70 m ni superior a 3,30 m.

   Capítol 3. Els equips d'hoquei

    Article 16. Composició d'un equip

1. Un equip està format per sis jugadors (un porter, quatre jugadors i obligatòriament un porter suplent). També pot disposar de quatre jugadors suplementaris (reserves).

2. Tots els jugadors han de portar a l'esquena de les samarretes un número del 00 al 99, d'un color diferent al de la samarreta i una mida mínima de 18 cm.

2.1 No es permeten els números repetits.

  Article 17. Uniforme dels jugadors

1. Durant un partit, els jugadors han de portar una samarreta dels colors del club o el país que representen.

1.1 El capità de l'equip ha de portar obligatòriament un braçal que el distingeixi com a tal, i ha de ser d'un color diferent al de l'uniforme.

2. En tots els partits oficials, les samarretes dels jugadors s'han de portar dins del pantaló.

2.1 Els porters han de portar obligatòriament el jersei d'un color diferent del de la samarreta dels companys, i que no es confongui amb el de l'equip contrari, incloent-hi els porters.

2.2 En cas que els dos equips es presentin a la pista amb colors idèntics o que podrien provocar confusió, els àrbitres han de dir a l'equip local que canviï de color.

  Article 18. Mínim de jugadors per començar un partit

1. Un equip no es pot presentar a la pista per començar un partit amb menys de cinc jugadors en condicions aptes per jugar, perquè se'l sancionarà amb una falta per incompareixença.

1.1 Un equip, en aquest cas, pot estar format per només cinc jugadors, inclosos el porter titular i obligatòriament un porter suplent.

2. S'ha de concedir un termini de quinze minuts perquè els jugadors es presentin a la pista en les condicions mínimes perquè pugui començar el partit.

2.1 Passat aquest termini, l'àrbitre considerarà que hi ha incompareixença de l'equip o dels equips que no siguin a la pista o que no hi estiguin en condicions.

2.2 L'àrbitre ha de fer constar aquesta incidència a l'acta del partit, i trametre-la al Comitè de competició i disciplina esportiva de la Federació Espanyola de Patinatge (FEP).

  Article 19. Mínim de jugadors un cop començat el partit

1. Si en un moment del partit, com a conseqüència de lesions o sancions, un equip es queda només amb el porter i un jugador a la pista, l'àrbitre ha de parar el joc i donar per acabat el partit.

1.1 L'àrbitre ho ha de fer constar a l'acta del partit i trametre-la al Comitè de competició i disciplina esportiva de la FEP.

  Article 20. Abandó del partit

La retirada d'un equip de la pista abans que acabi el partit en què participa serà sancionada d'acord amb el que hi disposa la normativa de disciplina esportiva de la FEP.

  Article 21. El capità de l'equip

1. Cada equip ha de nomenar un capità elegit entre els seus jugadors, que en serà el representant a la pista davant els àrbitres.

1.1 Les observacions d'un equip sols poden ser presentades a l'àrbitre pel capità.

1.2 Sempre que el capità designat no sigui a la pista, haurà d'haver indicat als àrbitres el jugador de la pista que fa les funcions de capità de l'equip.

  Article 22. Entrades i sortides de la pista

1. Cada equip ha d'entrar a la pista i sortir-ne per la porta que el delegat de pista hagi assignat.

2. Qualsevol jugador pot ser substituït per reserves, llevat del moment en què s'executi un tir lliure directe o un penal, en què cap dels equips pot fer substitucions.

2.1 Els equips poden fer qualsevol substitució abans que els àrbitres xiulin l'execució d'un tir lliure directe o un penal.

2.2 No obstant això, si hi ha una substitució mentre s'executa un lliure directe o un penal, els àrbitres han de parar el partit i suspendre durant dos minuts tant els jugadors substituïts com els que s'acaben d'incorporar.

2.3 En aquest cas, el partit es reprendrà repetint el tir lliure directe o el penal que s'estava executant.

3. Un reserva no pot entrar a la pista abans que el jugador substituït n'hagi sortit. Les substitucions de jugadors només es poden fer per la porta apropiada que s'hagi assignat.

4. Els porters poden ser substituïts aprofitant una parada del joc.

4.1 En aquest cas, havent-t'ho notificat, els àrbitres han de donar trenta segons perquè es faci el canvi.

5. Un equip no pot tenir en cap moment més de cinc jugadors a la pista.

5.1 Si s'infringeix aquesta regla, els àrbitres han de parar el joc immediatament i penalitzar durant dos minuts els jugadors que hagin entrat indegudament a la pista i els jugadors que anaven a ser substituïts.

5.2 Si no és possible identificar algun dels jugadors que anava a ser substituït, s'ha de penalitzar el capità de l'equip infractor.

5.2.1 Si es produeix simultàniament més d'una substitució irregular, el capità de l'equip infractor ha d'indicar als àrbitres els altres jugadors en pista que ha de sancionar.

5.3 El partit es reprèn amb un tir lliure indirecte contra l'equip infractor, llançat des on s'ha comès la infracció.

6. Cap jugador no pot saltar per damunt de la tanca sense l'autorització expressa dels àrbitres.

6.1 Si s'infringeix aquesta regla, el jugador infractor ha de ser advertit, i si reincideix en la mateixa infracció, ha de ser suspès.

6.2 Si s'ha parat el partit amb aquesta finalitat, es reprendrà aquest assenyalant un tir lliure indirecte contra l'infractor, des del lloc on s'ha comès la infracció.

    Article 23. Jugadors suplents

  Un jugador que surt de la pista de joc es converteix en reserva, excepte quan:

a) Ha estat expulsat (targeta vermella), situació en què queda exclòs definitivament de tota participació en el partit i és obligat a abandonar la banqueta dels reserves.

b) Ha estat suspès (targeta blava), situació en què, mentre duri el temps de suspensió, no pot tenir cap intervenció en el partit, de manera que no se'l pot considerar com a reserva.

  Article 24. Substitució dels porters

1. Els porters poden ser substituïts en les mateixes condicions que la resta de jugadors.

2. Si es lesionen els dos porters, l'equip té tres minuts perquè un altre jugador es pugui equipar i ocupar el lloc dels porters lesionats.

3. Si el porter titular es lesiona o se li fa malbé alguna part de l'equip, ha de ser substituït immediatament pel porter suplent.

  Capítol 4. El partit d'hoquei sobre patins

  Article 25. Actes preliminars al partit

1. Fins a 10 minuts abans del partit i junt als vestidors dels àrbitres, es fa l'elecció del mig camp. Es fa per mitjà d'un sorteig a cara o creu amb una moneda, en el qual poden participar els delegats i/o els capitans dels dos equips.

2. El delegat o el capità de l'equip que guanyi el sorteig tria el camp que tindrà en la primera part, o alternativament pot elegir fer el llançament de sortida per iniciar el partit. En aquest cas, l'elecció del camp és de l'equip contrari.

3. A continuació, els àrbitres fan l'elecció de la bola de joc elegint una de les boles presentades per cada un dels delegats o dels capitans d'equip.

  Article 26. Temps normal d'un partit

  1. La durada normal d'un partit d'hoquei sobre patins és la següent:

1.1 Els partits de la categoria sèniors tenen dues parts de 25 minuts cadascuna. Però si es tracta de tornejos, hi ha dues parts de 20 minuts.

1.2 Als partits de les categories júniors i juvenils la durada de cada part és de 20 minuts cadascuna, llevat que siguin tornejos, en què hi cada mitja part és de 15 minuts.

1.3 Els partits de les categories infantils i alevins sempre tenen una durada de 15 minuts.

2. Aquests temps indicats són de joc efectiu, i no inclouen els 10 minuts de descans a la mitja part.

3. Al final de la primera part s'ha de fer un canvi del mig camp que fins aleshores ha ocupat cada equip.

  Article 26 a Temps mort

1. Cada equip pot demanar, en cada una de les parts d'un partit, un temps mort, amb una durada màxima d'1 minut.

1.1 L'equip que no demani temps mort durant la primera part no pot demanar dos temps morts a la segona part.

1.2 Les peticions de temps mort sols es poden concedir durant el temps normal de joc, de manera que en la pròrroga de qualsevol partit els àrbitres no poden concedir temps mort encara que no se'ls hagi demanat durant el temps normal de joc.

2. Les peticions de temps mort les ha de fer el delegat d'equip al cronometrador. Aleshores aquest, en la primera parada de joc:

2.1 Ha d'avisar els àrbitres, per mitjà de la botzina, la petició del temps, i indicar l'equip que l'ha demanat.

2.2 Ha de controlar-ne el temps i avisar-ne els àrbitres del final, també per mitjà de la botzina.

2.3 Ha d'anotar a l'acta del partit els temps demanats per cada equip.

3. Un temps mort demanat pels equips sols es pot concedir després de la confirmació i l'autorització expressa dels àrbitres, quan es comprovi que s'ha parat el partit.

3.1 Si quan hi ha interrupció del joc els àrbitres s'adonen que hi ha un o més jugadors lesionats a la pista, el temps mort començarà a comptar quan hagi acabat l'assistència als lesionats o quan aquests hagin sortit.

3.2 Si l'equip que ha demanat el temps mort no necessita tot el temps demanat, l'àrbitre reprendrà el partit immediatament, sense haver d'esperar els 60 segons.

4. Durant el temps mort els jugadors de la pista es poden agrupar al costat de la banqueta dels reserves, però l'entrenador i els altres suplents no hi poden entrar, llevat que hi hagi alguna substitució.

5. Els àrbitres s'han de situar al punt central de la pista, de cara a les banquetes, controlant la bola durant el temps demanat i en acabar aquest, i quan acabi han d'ordenar que es reprengui el partit per mitjà del xiulet.

  Article 27. Pròrrogues i desempats d'un partit

Si al final del temps normal d'un partit els dos equips han empatat i cal determinar-ne l'equip guanyador, s'ha d'actuar de la manera següent:

1. Realització d'una pròrroga (temps extra de joc)

1.1 Després del temps efectiu reglamentari de joc, hi ha un descans de 3 minuts per als equips. En aquest temps i estant a la pista, els àrbitres han de llançar una moneda a cara o creu per decidir, per sorteig, el mig camp i l'equip que farà el llançament de sortida.

1.2 Tot seguit es juguen dos períodes de 2 minuts cadascun (sempre de temps efectiu) sense descans, però fent un canvi de pista al final del primer temps de 5 minuts.

1.3 Qualsevol jugador suspès temporalment ha de complir el temps que li falti abans de poder participar en la pròrroga del partit.

2. Desempat a través de sèries de penals

Si el partit continua empatat al final de la pròrroga, l'equip guanyador es decideix en el llançament de penals, d'acord amb les condicions següents:

2.1 Els àrbitres designen la porteria i l'equip que iniciarà la sèrie de penals dins la pista, amb una moneda a cara o creu, davant els capitans de tots dos equips.

2.2 Durant la sèrie de penals, els jugadors que els llancin han de fer un tir directe a porteria, sense sortir mai amb la bola controlada ni fer una segona rematada.

2.3 Els penals els pot llançar qualsevol jugador de l'equip, llevat d'aquells que eventualment hagin estat expulsats o que encara compleixin una suspensió temporal en el moment d'acabar la pròrroga.

2.4 El guanyador del partit ho serà l'equip que hagi fet més gols quan s'acabin de llançar les sèries de penals. Es faran tantes sèries com siguin necessàries per decidir el guanyador, d'acord amb la seqüència següent:

2.4.1 Una primera sèrie de cinc penals. Cada equip, alternadament, ha de llançar una primera sèrie de cinc penals d'acord amb les condicions següents:

a) Cada equip ha de fer els llançaments per mitjà de cinc jugadors diferents en aquesta sèrie, tot i que el porter de l'equip contrari pot ser el mateix.

b) Si abans que tots dos equips hagin llançat els cinc penals que els corresponen un dels dos equips ha fet més gols que els que l'altre encara pot fer amb els llançaments que li queden, la sèrie de penals es considera acabada i l'equip que ha marcat més gols és el guanyador.

2.4.2 Sèries successives d'un penal. Si el marcador continua igualat després de la primera sèrie de penals, el guanyador de l'equip es determina de la manera següent:

a) Cada equip, alternadament, llança un penal, fins que un equip marca un gol i l'altre el falla. Aquest últim equip es considera que ha perdut.

b) En les sèries d'un penal, tots els penals d'un equip els pot llançar un mateix jugador.

  Article 28. Començament del partit

1. Per començar el partit s'ha de col·locar la bola en el punt central del cercle central de 3 m, marcat en la línia de mig camp.

1.1 També s'ha de fer així al començament de la segon part del partit i cada vegada que s'hagi marcat un gol.

1.2 L'equip que posa la bola en joc a l'inici del partit (primera part) es designa per sorteig. En la segona part posa la bola en joc l'equip contrari.

1.3 Després de cada gol es reprèn el joc llançant la bola l'equip a qui han fet el gol.

2. Per fer el llançament inicial tots els jugadors han de ser a la seva part de la pista. Només el jugador que posarà la bola en joc i un altre jugador del mateix equip poden ser dins el cercle central.

2.1 Quan se sent el xiulet dels àrbitres comença el joc, i el jugador que ha de posar la bola en joc la pot colpejar en qualsevol direcció. Però si el jugador dubta o triga a jugar-la, la poden tocar els jugadors de l'equip contrari.

2.2 En les pistes que tinguin les dimensions màximes (44 m x 22 m), en què la línia d'antijoc coincideix amb la línia divisòria de cada mig camp, es permet que en fer el llançament de sortida la pilota s'endarrereixi fins al mig camp del jugador que llançarà la bola, sempre que la pilota no superi el cercle central.

3. Si el jugador que juga la bola de sortida, després del xiulet de l'àrbitre, llança directament la bola a la porteria contrària i marca un gol sense que cap altre jugador no l'hagi tocada o jugada, aquest gol ha de ser anul·lat. Els àrbitres han de reprendre el partit assenyalant un servei neutral des d'un dels angles inferiors de la zona de penal de la porteria per on ha entrat la bola.

  Article 29. Servei neutral

1. Sempre que els àrbitres hagin parat el joc sense que s'hagi assenyalat cap falta, s'ha d'indicar un servei neutral per reprendre el partit.

1.1 Quan un equip tingui la pilota controlada i es pari el partit, per causes accidentals no imputables a l'equip, es reprendrà el partit amb un tir lliure indirecte (article 37) llançat per l'equip que controlava la pilota en el moment de la interrupció i des del punt on es trobava quan ha xiulat l'àrbitre.

2. Els dos jugadors, un de cada equip, s'han de situar l'un davant de l'altre, d'esquenes al seu mig camp, tenint els estics emparats a terra a una distància de la bola de 20 cm.

2.1 Llevat dels jugadors que llançaran el servei neutral, els altres jugadors de la pista han d'estar a una distància no inferior a 3 m des d'on es troba la bola.

2.2 En l'execució del servei neutral qualsevol dels jugadors només pot jugar la pilota després del xiulet de l'àrbitre.

2.3 Si algun dels jugadors mou la bola abans del xiulet dels àrbitres, s'ha d'indicar immediatament un tir lliure indirecte contra l'equip del jugador infractor, que s'assenyalarà en el mateix lloc.

3. Per indicar el servei neutral els àrbitres han d'aixecar un dels braços, amb els dits separats en forma de V.

  Article 30. Lloc per indicar el servei neutral

El lloc per indicar un servei neutral serà assenyalat pels àrbitres en funció del lloc on era la bola en el moment de la interrupció, excepte en les situacions específiques següents:

1. Si un gol marcat de manera irregular no és vàlid, perquè s'ha obtingut directament en l'execució d'un servei inicial (article 28), el servei neutral s'assenyala en una de les cantonades inferiors de l'àrea de penal, més concretament a la cantonada més propera de la part de la porteria per on entra la bola.

2. Si un gol marcat de manera irregular no és vàlid, perquè s'ha obtingut directament en l'execució d'un tir lliure indirecte, el servei neutral es treu des de la cantonada de l'àrea de penal més propera al lloc on s'ha llançat el lliure indirecte.

3. En el cas que la bola estigui fora de joc, perquè ha quedat atrapada a les canyelleres del porter o en qualsevol part exterior de l'estructura de la porteria (article 52), el servei neutral es fa en la cantonada de l'àrea de penal més propera al lloc on es trobava la pilota.

4. En el cas de les interrupcions assenyalades quan la bola es trobava dins l'àrea de penal o entre la prolongació de la línia de gol i la tanca de fons, el servei neutral es fa en una de les cantonades de l'àrea de penal, concretament a la cantonada més propera del lloc on es trobava la pilota en el moment de la interrupció.

  Article 31. Definició de gol

És gol cada vegada que la pilota travessi completament la línia assenyalada entre els dos pals verticals de la porteria (línia de gol/línia de porteria).

  Article 32. Marcació d'un gol al final del temps de joc

1. Si es marca un gol en els darrers segons de la primera part o del final del partit, quan el cronometrador ha indicat el final del temps, els àrbitres han de donar validesa al gol i ordenar l'execució del servei inicial corresponent, i a continuació han de fer sonar el xiulet per indicar el final de la primera part o el final del partit.

2. En qualsevol cas, només el xiulet de l'àrbitre és el que assenyala el final del temps en cada mitja part.

  Article 33. Gol marcat a la porteria pròpia

Un gol marcat per un jugador a la seva porteria (contra l'equip propi), amb l'estic o amb una altra part del cos, es considera vàlid, sigui quina sigui la posició que ocupi aquest jugador a la pista i encara que l'hagi obtingut directament, en l'execució d'un tir de sortida o en l'execució d'un tir indirecte.

  Article 34. Gol marcat a la porteria contrària

Es pot marcar un gol fent un tir des de qualsevol part de la pista, llevat que el gol s'obtingui de manera irregular, com ara quan es marca per mitjà d'un tir llançat directament en l'execució d'un servei inicial o directament en l'execució d'un lliure indirecte.

    Capítol 5. Faltes i sancions

    Article 35. Infraccions i llei de l'avantatge

1. Totes les infraccions a les regles del joc s'han de sancionar, llevat dels casos en què els arbitres apliquin la llei de l'avantatge i deixin continuar el joc perquè l'infractor no surti beneficiat per la interrupció.

2. Després de concedida la llei de l'avantatge, els àrbitres no poden parar el joc per advertir (targeta groga) un jugador, sinó que han d'esperar la parada del joc següent per exercir aleshores la falta disciplinària en qüestió sobre el jugador que havia fet la falta.

3. Els àrbitres només han de parar el partit per assenyalar una falta quan les regles hagin estat infringides de tal manera que impedeixin jugar a l'equip contrari.

  Article 36. Sanció de les faltes

1. Excepte que s'hi apliqui la llei de l'avantatge, totes les faltes comeses durant el partit han de ser sancionades pels arbitres amb la senyalització d'un:

1.1 Tir lliure indirecte

1.2 Tir lliure directe

1.3 Penal

2. Qualsevol falta comesa dins l'àrea de la porteria de l'equip del jugador infractor se sanciona sempre amb un penal (article 46), que serà assenyalat quan:

2.1 Es cometi una falta sobre/contra el jugador de l'equip adversari.

2.2 Es comprovi que hi ha hagut un contacte físic intencionat sobre l'adversari, encara que aquest es col·loqui o es traslladi dins l'àrea de la porteria de l'equip del jugador infractor.

2.3 Es comprovi que la falta comesa dins l'àrea de la porteria de l'equip del jugador infractor és intencionada i provoca la desviació o la detenció de la trajectòria de la bola amb qualsevol part del cos, i també quan la utilització de l'estic provoqui la projecció de la bola per damunt d'1,5 m (article 58).

3. Qualsevol falta comesa fora de l'àrea de penal de l'equip infractor se sanciona sempre amb un tir lliure, i segons la seva gravetat es pot assenyalar un tir lliure directe o un tir lliure indirecte (articles 37 i 45).

  Article 37. Tir lliure indirecte

1. Un tir lliure indirecte és un llançament o un moviment de la bola, amb un sol cop, fet per un jugador contra l'equip adversari estant la bola parada i amb els jugadors de l'equip contrari situats, almenys, a 3 m de distància del lloc de la falta.

2. En condicions normals, el tir lliure indirecte es pot llançar lliurement, sense que calgui el xiulet dels àrbitres per reprendre el partit.

2.1 Si hi ha retard en l'execució del tir lliure indirecte, els àrbitres han de xiular per ordenar que es reprengui el partit.

2.2 Si el jugador que llança el tir demana la intervenció dels àrbitres perquè els jugadors contraris es col·loquin a la distància reglamentària, el tir lliure indirecte només es pot llançar després del xiulet dels àrbitres perquè es reprengui el partit.

2.3 Després del xiulet dels àrbitres la bola està en joc i qualsevol jugador de l'equip sancionat la pot prendre i continuar el partit.

3. El lloc de llançament del tir lliure indirecte es defineix d'acord amb els criteris següents:

3.1 En el cas de faltes comeses per l'infractor dins l'àrea de penal de l'equip contrari, el tir lliure indirecte corresponent s'executa des de la cantonada superior d'aquesta mateixa àrea més propera al lloc de la falta.

3.2 En el cas de faltes comeses darrere de la línia de gol, el tir lliure indirecte es treu en la cantonada inferior de l'àrea de penal més propera.

3.3 En el cas de qualsevol altra falta, el tir lliure indirecte corresponent es llança en el mateix lloc on s'ha comès la falta.

3.4 En el cas de faltes comeses al costat de la tanca o perquè la bola s'ha llançat fora de la pista (article 47), es permet llançar el lliure indirecte amb la bola col·locada fins a 70 cm de distància de la tanca.

  Article 38. Tirs lliures i acció disciplinària

1. Un tir lliure pot ser directe o indirecte, segons la gravetat de la falta.

2. Llevat d'indicació contrària dels àrbitres amb els senyals apropiats, les faltes se sancionen amb un tir lliure indirecte.

2.1 Sempre que els àrbitres decideixin sancionar una falta assenyalant un tir directe han de fer servir el senyal que s'indica a l'article 39.

2.2 S'assenyalarà un tir lliure directe per sancionar les faltes greus (joc brut, càrregues violentes i perilloses, etc.) o en el seguiment de la suspensió (targeta blava) o de l'expulsió (targeta vermella) d'un jugador i que és conseqüència directa de la falta comesa per aquest.

3. Si durant el partit un jugador ja advertit anteriorment (targeta groga) comet una infracció que demana una nova advertència, els àrbitres han d'actuar de la manera següent:

3.1 Ensenyar una nova targeta groga al jugador infractor i a continuació una targeta blava i ordenar-li la suspensió (per acumulació) per un període 2 minuts.

3.2 En el cas que el partit s'hagi parat per sancionar una falta, assenyalarà un tir lliure indirecte.

4. Sempre que la gravetat de la falta comesa sobre un adversari sigui de suspensió del jugador infractor (amb independència que abans se li hagi ensenyat una targeta groga o no), els àrbitres han d'actuar de la manera següent:

4.1 Parar el joc, ensenyar directament la targeta blava al jugador infractor i suspendre'l per 3, 4 o 5 minuts.

4.2 Reprendre el partit assenyalant un tir lliure directe o de penal, segons que la falta s'hagi comès dins o fora de l'àrea de penal de l'equip del jugador infractor.

  Article 39. Senyals del tir lliure directe

1. Per assenyalar un tir lliure directe els àrbitres han d'aixecar un dels braços, amb la mà oberta, per indicar sense ambigüitat la decisió presa.

2. En el moment que es llanci un tir lliure directe els àrbitres han d'exigir rapidesa en la col·locació correcta dels jugadors i fer una advertència (targeta groga) a aquells jugadors que siguin responsables de qualsevol retard voluntari, ja que és un comportament considerat incorrecte.

  Article 40. Llançament del tir lliure indirecte

El jugador que llança un tir lliure indirecte no pot tornar a jugar la bola fins que:

a) La bola l'hagi tocat o jugat qualsevol altre jugador.

b) La bola hagi tocat la part exterior d'una de les porteries.

  Article 41. Col·locació dels jugadors en els tirs lliures indirectes

1. En l'execució d'un tir lliure indirecte tots els jugadors de l'equip sancionat s'han de situar almenys a 3 m de distància respecte al del punt on es troba la bola.

2. Els jugadors de l'equip que llança la falta poden estar situats en qualsevol lloc de la pista, excepte en la zona de protecció del porter contrari.

  Article 42. Gol resultant d'un tir lliure indirecte

1. El gol que resulti d'un tir lliure indirecte no és vàlid si la bola entra a la porteria de l'equip adversari sense que, prèviament, l'hagi tocat o jugat qualsevol altre jugador, amb independència de l'equip a què pertanyi.

1.1 Si un jugador de l'equip sancionat, incloent-hi el porter, toca la bola abans que aquesta entri a la porteria, el gol és vàlid.

1.2 En canvi, si la bola toca la porteria i hi entra, sense que l'hagi tocat o jugat abans qualsevol altre jugador, el gol no és vàlid.

  Article 43. Represa del partit després d'un gol irregular

1. Si, com a conseqüència del llançament d'un tir lliure indirecte, la bola entra a la porteria adversària sense que l'hagi tocat o jugat un altre jugador, el gol no es vàlid i s'ha d'assenyalar un servei neutral des d'una de les cantonades de l'àrea de penal, concretament la cantonada més propera al lloc on s'ha marcat el tir lliure indirecte.

2. Si, com a conseqüència del llançament d'un servei inicial, la bola entra a la porteria adversària sense que l'hagi tocat o jugat un altre jugador, el gol no es vàlid i s'ha d'assenyalar un servei neutral des d'un dels angles inferiors de l'àrea de penal de la porteria per on ha entrat la bola.

  Article 44. Tir lliure directe

1. El tir lliure directe es pot assenyalar en qualsevol dels dos mitjos camps, i el jugador que l'executa llança pot:

a) Jugar la bola en qualsevol circumstància (moure-la cap a un altre jugador, aprofitar el rebot de la bola a la porteria o a les tanques, etc.);

b) Llançar directament a porteria, o

c) Patinar amb la bola en direcció a la porteria, per tal d'enganyar el porter contrari.

2. Durant el llançament de qualsevol tir lliure directe cal tenir en compte que:

2.1 Cap dels equips no pot fer substitucions.

2.2 Excepte el jugador executant i el porter de l'equip sancionat, que no pot sobrepassar la línia de 0,5 m, els altres jugadors s'han de col·locar darrere de la línia de la bola, a una distància mínima de 8 m.

3. El lloc de llançament del tir lliure directe és sempre el punt C (vegeu annex 1, diagrama de la pista) més proper a la porteria de l'equip infractor, sigui quin sigui el lloc on s'ha comès la falta.

4. Cap dels jugadors, incloent-hi el porter defensor, no es pot moure abans que l'àrbitre xiuli l'execució del tir lliure directe.

5. Després del xiulet dels àrbitres la bola estarà en joc i qualsevol jugador de l'equip sancionat pot intentar escurçar la distància, prendre la bola i continuar el partit.

  Article 45. Llançament del tir lliure directe

1. En el tir lliure directe, si la bola es llança directament i entra a la porteria el gol és vàlid.

2. El tir lliure directe es pot llançar directament o, alternativament, el jugador que l'executa pot patinar amb la bola en direcció a la porteria contrària o jugar-la en totes les circumstàncies, l'hagi tocada o no qualsevol altre jugador.

  Article 46. Penal

1. Sempre que el porter o qualsevol altre jugador, en defensa de la seva porteria, comet una falta dins l'àrea de penal del seu equip, aquesta se sanciona amb penal.

2. El penal s'assenyala en el lloc indicat amb aquesta finalitat, sobre la línia de l'àrea de penal de l'equip infractor, i el jugador que l'executa pot:

a) Jugar la bola en totes les circumstàncies (moure-la cap a un altre jugador, aprofitar el rebot de la bola a la porteria o a les tanques, etc.);

b) Llançar directament a la porteria; o

c) Patinar amb la bola en direcció a la porteria, per tal d'enganyar o driblar el porter adversari.

2.1 Quan s'assenyali un penal al mateix temps que el cronometrador indica el final del joc o de la primera part, els àrbitres han d'allargar el temps de joc perquè es llanci el penal, i donar un màxim de 3 segons per a executar-lo.

2.1.1 Aquests 3 segons han de ser controlats pel cronometrador per mitjà d'un marcador electrònic o manual, i s'ha d'utilitzar una botzina per indicar als àrbitres el final del temps.

2.1.2 El jugador encarregat de llançar el penal pot elegir una de les execucions següents:

a) Portar la bola intentant enganyar o driblar el porter, i en aquesta opció té un màxim de 3 segons per fer el tir a porteria, sense que es permeti el rebot.

b) Fer un llançament directe a la porteria, sense que es permeti el rebot.

2.1.3 Si, com a conseqüència del llançament del penal es marca un gol, els àrbitres s'han d'assegurar que sigui vàlid, ordenar que es faci el servei inicial i xiular a continuació per donar per acabat el partit o la primera part.

2.1.4 Si en el llançament del penal no es marca gol, els àrbitres han de xiular immediatament i donar per acabat el partit o la primera part.

2.2 Si té lloc un desempat per mitjà del llançament de sèries de penals (part 2, article 27), s'ha de fer sempre per mitjà d'un tir en direcció a la porteria (un sol cop a la bola) i el jugador que l'executa no pot patinar amb la bola en direcció a la porteria.

3. Durant el llançament de qualsevol penal, cap dels equips no pot fer substitucions i, llevat del jugador executant i del porter de l'equip sancionat, que no pot sobrepassar la línia de 0,5 m, els altres jugadors s'han de col·locar més enllà de la línia de mig camp.

4. Cap jugador, incloent-hi el porter defensor, no es pot moure fins que l'àrbitre xiuli el llançament de penal.

4.1 En el llançament de penal el porter s'ha d'aguantar només sobre els patins, sense recolzar al terra de la pista ni l'estic ni els guants.

5. Després del xiulet dels àrbitres, la pilota està en joc i qualsevol equip sancionat pot escurçar la distància, prendre la bola i continuar el partit.

  Article 47. Bola fora de la pista

1. Quan la bola se surt de la pista perquè un jugador la hi ha llançat intencionadament o perquè, sense intenció, la bola l'ha tocat a ell, el joc es reprèn assenyalant un tir lliure indirecte contra l'equip del jugador infractor.

2. Quan la bola se surt de la pista com a conseqüència d'un rebot entre dos estics o d'una situació que impliqui la intervenció de dos o més jugadors, si els àrbitres dubten de la identitat del jugador infractor el partit es reprèn amb un servei neutral.

  Article 48. Ús de l'estic

1. Un jugador, mentre tingui la bola o en qualsevol fase en què prengui part, no pot aixecar cap part de l'estic per damunt de l'alçada de la seva espatlla.

2. No obstant això, aquesta restricció no s'aplica quan un jugador llança a porteria, sempre que l'aixecament de l'estic no faci perillar la integritat física de cap altre jugador de la pista, sigui adversari o company d'equip.

  Article 48.a. Jugar la bola amb els patins

1. Els jugadors poden parar i xutar la bola amb els patins a tota la pista, sempre que la pilota estigui en moviment.

2. Excepte que la bola estigui parada, no la poden tocar, com ara per treure-la del mig de la pista o per llançar els tir lliures directes i indirectes, ni tampoc per penal.

  Article 49. Jugant la bola

1. La bola es pot jugar amb l'estic i amb els patins, però mai amb la mà.

2. Parar la bola amb la mà està penalitzat.

2.1 Si la falta es comet en l'àrea de penal de l'equip infractor, s'assenyala penal.

2.2 Si la falta es comet en qualsevol altra zona de la pista, l'equip del jugador infractor se sanciona de la manera següent:

2.2.1 Un tir lliure directe, si la falta talla el curs d'una jugada en què l'equip del jugador infractor podia rebre un gol.

2.2.2 Un tir lliure directe en altres situacions de joc, sempre que els àrbitres no hi apliquin la llei de l'avantatge.

3. Sempre que un gol es pugui haver evitat en l'àrea de penal perquè s'ha parat amb la mà, o amb qualsevol part del cos, l'equip infractor se sanciona amb un penal.

  Article 50. Acció dels porters en el joc

1. A l'igual que els altres jugadors, el porter s'ha de mantenir sobre els patins, encara que gaudeixi de drets especials quan defensa la porteria, amb les particularitats següents:

1.1 Quan intenti defensar un tir o evitar que marquin un gol al seu equip, el porter es pot agenollar, asseure, estirar o arrossegar, i pot parar la bola amb qualsevol part del cos, encara que tingui un contacte temporal amb la pista.

1.2 Quan el porter ja hagi defensat la porteria s'ha d'aixecar o col·locar-se sobre els patins.

2. No es permet al porter agafar o retenir la bola amb la mà, ni actuar de manera intencionada perquè la bola deixi d'estar accessible (estirant-se damunt la bola o retenint-la entre les cames).

3. Quan el porter infringeixi aquesta regla, els àrbitres han de parar el joc i sancionar l'equip del porter infractor assenyalant un penal.

  Article 51. Drets especials dels porters

1. El porter només pot gaudir dels drets especials que té concedits mentre es troba dins la seva àrea de penal.

2. Sempre que es troba fora de l'àrea de penal, el porter es considera un jugador com els altres, de manera que, davant una infracció de les regles del joc, se sotmet a les mateixes sancions que la resta de jugadors.

  Article 52. Pilota fora de joc

1. Si la bola queda atrapada entre les canyelleres del porter, o en qualsevol part exterior de l'estructura de la porteria, es considera fora de joc.

2. En aquesta situació els àrbitres han de parar el partit, que després es reprèn amb un servei neutral llançat des d'una de les cantonades de l'àrea de penal, la més propera al lloc on es trobava la pilota en el moment de la interrupció.

  Article 53. Infraccions per joc dur i incorrecte

1. En un partit d'hoquei sobre patins no es permet el joc dur ni incorrecte; per tant, els àrbitres han de sancionar qualsevol conducta irregular. Està prohibit:

a) Empènyer els adversaris contra l'estructura de la porteria o contra les tanques de la pista.

b) Carregar o empènyer els adversaris o fer obstruccions de manera intencionada.

c) Enganxar o colpejar amb l'estic els jugadors adversaris o agafar-los per alguna part del cos.

d) Les baralles, els cops de puny, els cops de peu o qualsevol altra mena d'agressió.

2. Amb l'excepció del porter dins l'àrea de penal del seu equip, cap altre jugador no es pot agafar a la porteria mentre juga la bola.

3. Colpejar o enganxar un adversari amb l'estic constitueix una conducta particularment violenta i perillosa que els àrbitres han de sancionar amb severitat tècnica i disciplinària, d'acord amb els criteris següents:

3.1.1 Enganxar amb l'estic un jugador adversari constitueix una falta que se sanciona amb l'expulsió del jugador infractor (targeta blava directa), sempre que la infracció no es consideri més greu.

3.1.2 S'ha d'ensenyar la targeta blava directament per colpejar voluntàriament un contrari amb l'estic, en qualsevol part del cost per damunt de les proteccions, sempre que l'acció no es consideri més greu.

3.2 En qualsevol cas, els àrbitres han de parar el partit immediatament i, després de l'expulsió (o suspensió) del jugador infractor, sancionar l'equip en què juga assenyalant un penal o un tir lliure directe, segons que la falta s'hagi comès o no dins l'àrea de penal de l'equip infractor.

3.3 No obstant això, i malgrat la falta, sempre que l'equip que l'ha patit es beneficiï d'una situació de gol imminent, els àrbitres han d'aplicar la llei de l'avantatge per no afavorir l'infractor i deixaran acabar la jugada. Només després, han d'actuar de la manera següent:

3.3.1 Si el gol es concreta, els àrbitres el consideraran vàlid i abans que ordenin reprendre el partit amb un servei inicial han d'expulsar (o suspendre) el jugador infractor.

3.3.2 Si el gol no es concreta, els àrbitres han de parar el partit i, després d'expulsar (o suspendre) el jugador, reprendre el partit amb un servei neutral.

  Article 54. Obstrucció intencionada dels adversaris

1. L'obstrucció intencionada d'un adversari, destorbant-lo o impedint-li que jugui la bola, està prohibida en tots els casos.

2. Es considera obstrucció intencionada:

2.1 Col·locar-se deliberadament davant d'un adversari destorbant-ne l'acció.

2.2 Tallar o impedir el desplaçament d'un adversari, o empènyer-lo contra la tanca, de manera que li impedeixi jugar la bola.

2.3 Tallar o impedir el desplaçament d'un adversari (quan no porti la bola) o impedir que participi en la jugada en curs.

2.4 Entrar en la zona de protecció del porter adversari, o quedar-s'hi aturat, sense tenir controlada la bola.

3. Si hi ha contacte físic intencionat amb l'adversari, el jugador infractor ha de ser advertit (targeta groga) i el seu equip ha de ser sancionat de la manera següent:

3.1 Assenyalant un tir lliure indirecte, sempre que l'obstrucció intencionada no s'hagi fet per impedir que l'adversari es desmarqui o qualsevol altra situació amb possibilitat de gol.

3.2 Assenyalant un penal o un tir lliure directe, segons que la falta s'hagi comès o no dins l'àrea de penal de l'equip infractor, si l'obstrucció intencionada evita aïllar l'adversari o qualsevol altra situació amb possibilitat de gol.

  Article 55. Posició de l'estic per jugar la bola

1. La bola només es pot moure o rematar amb les parts planes de l'estic. Està prohibit tallar la bola; és a dir, la bola no es pot moure o rematar amb el caire agut de l'estic.

2. Jugar la bola amb l'estic de manera irregular es considera una conducta perillosa que els àrbitres han de penalitzar amb un tir lliure indirecte contra l'equip del jugador infractor.

  Article 56. Restriccions a la intervenció dels jugadors

1. Cap jugador no pot jugar la bola o prendre part activa en el partit si es comprova que es produeix una de les situacions següents:

1.1 Si les rodes dels patins queden bloquejades.

1.2 Si un dels seus patins s'avaria o se separa de la bota.

1.3 Si un jugador no té l'estic a les mans.

1.4 Si, a més dels patins, una altra part del cos del jugador entra en contacte amb la pista, llevat del porter dins la seva àrea de penal.

1.5 Si s'agafa a les porteries o hi recolza el cos, llevat del porter dins la seva àrea.

1.6 Si està parat amb la bola darrere de la porteria, fent-la servir com a obstacle.

2. Els àrbitres han d'obligar a sortir de la pista qualsevol jugador que tingui l'uniforme en males condicions.

2.1 No obstant això, els àrbitres sols han de parar el partit si els jugadors amb aquestes condicions tenen una intervenció activa al partit, cosa es considera una infracció a aquesta regla.

2.2 Si s'infringeix aquesta regla i s'assenyala la falta, el partit es reprèn de la manera següent:

a) Assenyalant un tir lliure indirecte, si la infracció no s'ha fet per impedir que un adversari es desmarqui o una altra situació amb possibilitat de gol.

b) Assenyalant un penal o un tir lliure directe, segons que hi hagi hagut falta o no dins l'àrea de penal de l'equip infractor, si la infracció comesa ha impedit que es desmarqués un adversari o una altra situació amb possibilitat de gol.

Article 57. Bloqueig de les rodes dels patins

Cap jugador no pot bloquejar les rodes dels seus patins, situació en què es veurà obligat a abandonar la pista i només hi podrà tornar una vegada reparada l'anomalia.

  Article 58. Alçament de la bola

1. Durant el partit la bola no es pot aixecar a més d'1,50 m d'alçada, llevat que el porter es trobi dins la seva àrea de penal.

2. No obstant això, no es considera infracció una situació en què la bola pugi més enllà de l'alçada reglamentària a causa d'un rebot, incloent-hi els rebots a la porteria o a les tanques, i sempre que /mentre la bola no surti de la pista.

  Article 59. Desplaçament de la porteria

1. Sempre que, per qualsevol motiu, es desplaci la porteria, els àrbitres han de parar immediatament el partit.

2. En aquesta situació, l'acció complementària dels àrbitres ha de tenir en compte les situacions següents:

2.1 Si el desplaçament de la porteria és degut a una acció voluntària i intencionada d'un jugador de l'equip defensor, el partit es reprèn sempre amb un penal contra l'equip infractor.

2.2 Si el desplaçament de la porteria és degut a una acció voluntària i intencionada d'un jugador de l'equip atacant, el partit es reprèn amb un tir lliure directe contra l'equip infractor.

2.3 Si el desplaçament de la porteria és degut a una acció involuntària i no intencionada d'un jugador de qualsevol dels equips, el partit es reprèn amb un servei neutral assenyalat a la cantonada de l'àrea de penal més propera al lloc on es trobava la bola en el moment de la parada del joc.

3. Sempre que la porteria s'hagi desplaçat de manera voluntària i intencionada, els àrbitres han d'exercir l'acció disciplinària sobre el jugador infractor, sigui atacant o defensor, i, amb independència que impedeixi marcar un possible gol, penalitzant-lo (targeta blava directa).

  Article 60. Gravetat de les faltes

Una falta es considera greu si amb aquesta ha contribuït a impedir un possible gol.

  Article 61. Penal al final dels temps de joc

1. Un penal assenyalat com a conseqüència d'una falta comesa durant el temps reglamentari s'ha d'assenyalar i executar, encara que passi els límits de temps de la primera part o del final del partit.

2. En aquesta situació, els àrbitres han de portar a terme el final de cada temps de joc de la manera següent:

2.1 Llançat el tir sense que sigui gol perquè el porter defensor ha comès una falta, els àrbitres han d'ordenar que es llanci un nou penal.

2.2 Llançat el tir sense que sigui gol però sense que hi hagi cap falta del porter defensor, els àrbitres han de xiular immediatament el final del temps de joc.

2.3 Llançat el tir i havent marcat gol, els àrbitres el consideraran vàlid i ordenaran a l'equip que l'ha rebut que executi el servei de mig camp corresponent; a continuació, donaran per acabat el temps de joc.

  Article 62. Tolerància per començar el partit i incompareixença

1. Els equips tenen una tolerància de quinze minuts respecte a l'hora fixada per començar el partit, és a dir, per presentar-se a la pista en condicions de disputar el partit.

2. Quan hagi acabat el temps de tolerància indicat, perdrà el partit per incompareixença qualsevol dels equips que no es trobi a la pista o que, encara que hi sigui, no es presenti amb el nombre mínim de jugadors per començar el partit.

3. Sempre que s'anoti una incompareixença dels equips, els àrbitres han d'anotar a l'acta de partit les circumstàncies que han determinat la decisió presa.

    Article 63. Joc dur, incorrecte o antiesportiu

1. Es considera joc dur, incorrecte o antiesportiu qualsevol pràctica o acció que sigui contrària al comportament d'un veritable esportista, en la qual l'esperit del joc pugui arribar a desacreditar-se, per exemple:

1.1 El llançament de l'estic en la direcció de la bola o d'un adversari.

1.2 Qualsevol acció de desconsideració, sigui cap al públic, els adversaris o els àrbitres.

1.3 Els crits als jugadors durant el partit, fets pels entrenadors o per altres integrants de la banqueta de suplents.

2. Els àrbitres tenen el dret de reclamar atenció i ordre a qualsevol jugador que cometi infraccions reiterades de les regles practicant un joc dur, incorrecte o antiesportiu.

  Article 64. Acció disciplinària dels àrbitres

1. L'àrbitre té el dret d'exercir l'acció disciplinària per sancionar els jugadors que s'hagin comportat de manera incorrecta tenint present el que disposen les regles de joc.

1.1 El porter pot ser penalitzat com qualsevol altre jugador, de manera que, si és expulsat, se l'ha de substituir pel porter suplent.

1.2 Si hi ha expulsions, l'àrbitre té l'obligació d'anotar a l'acta del partit una informació detallada sobre els incidents que ha originat la seva decisió.

2. En l'exercici de l'acció disciplinària els àrbitres han de fer servir targetes de 12 x 9 cm, una de color groc, una de blava i una de vermella.

3. Durant els partits aquestes targetes han de ser utilitzades de la manera següent:

3.1 Targeta groga: es fa servir per fer una advertència a qualsevol jugador que sigui a la pista o la persona que es trobi a la banqueta de suplents.

3.2 Targeta blava: serveix perquè l'àrbitre ordeni la suspensió de qualsevol jugador de la pista i de la banqueta, per un període de 2, 3, 4 o 5 minuts.

3.2.1 La suspensió només per un període de dos minuts s'ordenarà en les condicions següents:

a) Si el jugador de la pista és sancionat amb una advertència (targeta groga), després d'haver estat ja sancionat amb una altra advertència (targeta groga).

b) Si els equips practiquen, per segona vegada, antijoc, una situació específica en la qual serà suspès el capità de cada equip.

c) En el cas de substitucions irregulars, incloent-hi les substitucions fetes durant el llançament d'un tir lliure directe o un penal, seran suspesos els jugadors substituts i els que anaven a ser substituïts.

3.2.2 A l'efecte de suspensió per acumulació de targetes, no es consideren les advertències que facin els àrbitres als dos capitans perquè els seus equips hagin practicat antijoc.

3.3 Targeta vermella: l'àrbitre la utilitzarà per expulsar un jugador de la pista, o les persones que es trobin a la banqueta.

3.3.1 L'expulsió d'un jugador de la pista o de qualsevol altra persona autoritzada que es trobi a la banqueta de suplents pot resultar de l'acumulació de targetes, d'acord amb les condicions següents:

a) Si el jugador de la pista és sancionat amb una advertència (targeta groga) després d'haver estat ja sancionat amb una suspensió del joc (targeta blava).

b) Si el jugador de la pista és sancionat amb una suspensió del joc (targeta blava) després d'haver estat ja sancionat amb una altra suspensió (targeta blava).

c) Si un jugador de la banqueta de suplents és sancionat amb una advertència (targeta groga), després d'haver estat ja sancionat amb una advertència (targeta groga) i/o amb una suspensió del joc (targeta blava).

d) Si una persona de la banqueta de suplents, que no sigui jugador, és sancionada amb advertència (targeta groga) després d'haver estat ja sancionada amb una advertència (targeta groga).

3.3.2 A l'efecte d'expulsió per acumulació de targetes, no es consideren ni les advertències ni les suspensions de dos minuts que facin els àrbitres als dos capitans perquè els seus equips han reincidit en la pràctica d'antijoc.

4. Qualsevol jugador que sigui suspès (targeta blava) o expulsat (targeta vermella) pot ser substituït per un jugador suplent.

  Article 65. Antijoc i línies d'antijoc

1. Sempre que els dos equips facin un joc passiu, que no tingui com a finalitat l'obtenció de gols, es considera que hi ha antijoc, i els àrbitres han d'actuar de la manera següent:

1.1 Han de parar el partit d'immediat i advertir (targeta groga) als dos capitans d'equip (o els seus substituts a la pista) que reprenguin l'esperit de la competició.

1.1.1 El joc es reprèn assenyalant un tir doble.

1.2 Si els equips no acaten aquestes recomanacions i reincideixen en l'antijoc, els àrbitres han de parar el partit i suspendre (targeta blava) cadascun dels dos capitans d'equip per un període de 2 minuts.

1.2.1 El joc es reprèn assenyalant un tir doble.

1.3 Si malgrat les advertències els dos equips continuen fent antijoc, hagin tornat o no a la pista els dos capitans d'equip (després de complir la suspensió), els àrbitres han de donar per acabat el partit.

2. Sempre que hi hagi una infracció de les regles, els àrbitres ho han de fer constar a l'acta del partit o en un annex adjunt.

3. Línies d'antijoc

3.1 Es denominen línies d'antijoc dues ratlles, situades a 22 m de cada una de les vores de la pista, que limiten per a cada equip:

a) La zona d'atac, compresa entre la línia d'antijoc marcada en el seu mig camp i la tanca de fons situada al mig camp de l'equip contrari; i

b) La zona d'antijoc, compresa entre la línia d'antijoc marcada en el seu mig camp i la tanca del fons situada al seu mig camp.

3.2 Així, la zona d'atac d'un equip, siguin quines siguin les dimensions de la pista, té sempre una llargada de 22 m, tot i que la seva zona d'antijoc pot variar segons la dimensió de la pista.

4. Cap equip no pot retenir ni mantenir la bola, dins la seva zona d'antijoc, més de deu segons, encara que un o més jugadors de l'equip contrari es trobin en aquella zona.

4.1 L'àrbitre ha de comptar el temps aixecant el braç i indicant amb els dits els segons que han passat, començant en el moment en què un equip estigui en possessió de la bola dins la seva zona d'antijoc.

4.2 La violació d'aquesta regla es castiga amb un tir lliure indirecte, assenyalat en l'angle superior de l'àrea de penal de l'equip infractor.

5. Cap jugador no pot, en cap circumstància, llançar la bola cap a la seva zona d'antijoc.

5.1 La infracció d'aquesta regla se sanciona, si no s'aplica la llei de l'avantatge, amb un tir lliure indirecte, assenyalat sobre la línia d'antijoc en el lloc on hagi sobrepassat la bola.

5.2 A les pistes en què les dimensions fan que les línies d'antijoc coincideixin amb la línia de mig camp (44 x 22 m), està permès que el jugador que fa el llançament de sortida pugui endarrerir la bola cap al seu mig camp, si la bola no surt del cercle central.

    CAPÍTOL 6. ARBITRATGE DEL PARTIT

    Article 66. Àrbitres i cronometradors de partit

1. Els partits de les competicions oficials han de ser dirigits per àrbitres també oficials, tasca que serà auxiliada pels cronometradors.

1.1 L'arbitratge es pot fer de manera individual o per parelles.

  Article 67. Funcions dels àrbitres

1. Els àrbitres són els jutges absoluts a la pista, i les decisions que prenguin respecte al partit no es poden apel·lar i s'han d'ajustar sempre a la imparcialitat i al respecte envers les regles i el reglament vigent.

1.1 Els àrbitres xiulen l'inici i l'acabament de cada mig temps, i el senyal dels cronometradors serveix només per informar-los.

1.2 Els àrbitres resolen tots els casos del partit d'acord amb aquestes regles, analitzant i jutjant totes les reclamacions que es presentin i prenent totes les mesures que calgui.

1.3 Pertoca també als àrbitres confirmar si es reuneixen les condicions de la pista i altres requisits, incloent-hi l'equip dels jugadors, i també fer respectar les regles del joc i vetllar perquè els diversos participants les compleixin.

2. En els incidents o casos no previstos en aquestes regles, els àrbitres han de decidir segons la seva competència.

3. Els àrbitres poden castigar qualsevol jugador durant un partit, en el descans i, en casos greus, encara després del partit, arbitrant amb la severitat que calgui per aconseguir un partit correcte i sense violència.

4. Els àrbitres es desplacen per la pista seguint el joc de prop, i aniran proveïts d'un xiulet del model oficial aprovat per la Federació Espanyola de Patinatge o pel Comitè nacional d'àrbitres.

5. Quan un partit sigui dirigit per dos àrbitres i entre ells hi hagi diferències d'apreciació, aquestes s'han de resoldre aplicant-hi les normes següents:

a) Si els àrbitres aprecien en una mateixa acció una falta o una infracció de manera diferent contra el mateix equip, preval sempre la més greu.

b) Si els àrbitres aprecien en una mateixa acció una falta o una infracció contra equips diferents, preval la decisió de l'àrbitre principal.

c) L'àrbitre principal és l'únic amb capacitat de decisió en el cas de dubtes sobre la validesa d'un gol.

  Article 68. Nomenament i uniforme dels àrbitres

1. Els àrbitres són designats per l'organisme responsable de cada Federació.

2. L'uniforme dels àrbitres consta d'una camisa i un pantaló de color gris, amb sabatilles de color negre.

  Article 69. Parades del partit

1. Els àrbitres tenen el dret d'interrompre el partit, sempre que ho considerin necessari.

2. Sempre que hagi una parada del partit, els cronòmetres s'han d'aturar, i s'han d'engegar de nou quan es reprengui el partit.

  Article 70. Confusió prolongada a les porteries

Si es produeixen situacions confuses i prolongades al davant d'una de les porteries i sigui difícil per als àrbitres observar el joc amb claredat, han de xiular per parar el partit i reprendre'l amb un servei neutral en un dels angles de l'àrea de penal.

  Article 71. Lesions de jugadors a la pista

1. Quan un jugador es lesioni, els àrbitres no han de parar el joc fins que acabi la jugada que s'està fent, si no és que, de manera visible, la lesió pugui ser greu.

2. Els àrbitres han de procurar que qualsevol jugador lesionat sigui retirat de la pista immediatament.

3. Si els àrbitres han parat el partit perquè un jugador lesionat pugui ser assistit, el partit es reprèn amb un tir lliure indirecte a favor de l'equip que estava en possessió de la bola en el moment de la interrupció, i des del punt on es trobava en el moment de xiular l'àrbitre.

  Article 72. Delegats tècnics

1. El comitè nacional d'àrbitres, per tal de millorar el nivell tècnic dels àrbitres, pot designar delegats tècnics per controlar i analitzar l'actuació dels àrbitres, per comprovar-ne el nivell qualitatiu i procurar que les regles siguin interpretades i aplicades de manera uniforme.

2. Pertoca al president del comitè nacional d'àrbitres la designació dels delegats tècnics, que poden ser seleccionats entre antics àrbitres de reconeguda experiència.

  Article 73. Lloc oficial per a les autoritats

S'ha de reservar un lloc oficial per a les autoritats. Ha d'estar reservat a la part exterior de la pista i en posició central, per permetre la millor visibilitat possible, amb les condicions necessàries i totalment aïllat del públic.

  Article 74. Banqueta de suplents

1. A la part exterior de la pista i al costat de la tanca s'han de col·locar dues banquetes de suplents, reservades perquè cada equip hi pugui fer seure els seus representants, amb un màxim d'onze persones:

1.1 Cinc jugadors suplents, incloent-hi el porter.

1.2 Altres sis persones, identificades degudament i inscrites a l'acta del partit.

  Articles 75 i 77. Funcions dels cronometradors

1. El cronometrador ha de ser una persona (oficial) vinculada a la Federació.

2. Els cronometradors han de començar a computar el temps al primer senyal d'inici de partit que facin els àrbitres amb el xiulet , i han d'indicar el final de cada mitja part.

2.1 En totes les situacions, el partit comença i acaba amb el xiulet dels àrbitres, de manera que el senyal sonor dels cronometradors és simplement indicatiu.

3. També han de cronometrar les penalitzacions imposades als jugadors suspesos pels àrbitres, i els descomptes de temps demanats pels equips.

4. La durada de la suspensió ha de ser comunicada pels àrbitres, temps que es comença a comptar a partir del moment en què es reprèn el partit.

5. Els cronometradors no han de permetre als jugadors que tornin a entrar a la pista fins que compleixin la penalització.

  Article 76. Delegats dels equips a la taula de cronometradors

1. Cada equip que es trobi a la pista pot designar un delegat perquè se situï al costat del cronometrador.

2. Si un dels equips no vol usar aquesta prerrogativa que li concedeix la regla, no es permeten reclamacions sobre el temps de joc.

3. En cas de desacord, el delegat ha d'avisar immediatament els àrbitres.

  Article 78. Compliment de suspensions

1. Si un jugador no ha complert la suspensió al final de la primera mitja part, l'ha de continuar a l'inici de la segona part, fins que l'acabi.

2. Les suspensions temporals s'acaben en el partit en què s'apliquen, i no es poden traslladar a partits següents.

  Article 79. Emplenar i signar l'acta de partit

1. L'acta del partit l'ha d'emplenar l'àrbitre i, si n'hi ha dos, ho ha de fer l'àrbitre principal, i ha de ser signada abans de començar el partit pels dos capitans i els dos entrenadors dels equips, en presència de l'àrbitre.

2. En acabar el partit, l'han de signar els dos capitans i l'àrbitre o els àrbitres.

3. S'ha de donar una còpia de l'acta a cada delegat dels equips, i l'àrbitre principal ha de trametre l'acta original a la Federació Espanyola de Patinantge.

  Article 80. Protestes del partit

1. Perquè una protesta en què s'al·legui "error tècnic de l'arbitratge" es pugui considerar vàlida, ha de ser notificada als àrbitres, una vegada acabat el partit, pel capità de l'equip que la formula, els quals han de comunicar aquest fet immediatament al capità de l'equip contrari.

2. Perquè una protesta que tingui un fonament "administratiu" (mal estat dels equips de joc, de la pista, de les llicències, etc.) es pugui considerar vàlida, ha de ser notificada als àrbitres, abans de començar el partit, pel capità o pel delegat de l'equip que la formula, els quals han de comunicar immediatament al capità de l'altre equip que el partit es juga sota protesta.

3. Les protestes han de ser confirmades per mitjà d'una carta oficial a la Federació Espanyola de Patinatge, en el termini i els termes establerts pels reglaments vigents.

      ANNEXOS A LES REGLES DE JOC

    ANNEX 1 Diagrama i demarcació de la pista

  ANNEX 2 Porteries

  ANNEX 3 L'estic i la bola

  ANNEX 4 Guants i canyelleres del porter

    ANNEX 1. La pista i les línies de demarcació

  Dimensions de la pista:

  mínima 36 x 18 m

màxima 44 x 22 m

estàndard 40 x 20 m

    ANNEX 1.A

  Amplada de les marques de les línies: 8 cm

Distància variable: 2,79 m a 3,30 m

en aquest exemple, 3 m

    ANNEX 2. La porteria

    Alçada frontal

    ANNEX 2.A

  Dibuix 3

Alçada lateral

  Dibuix 4

Planta inferior (estructura de la base)

en tub de ferro galvanitzat foradat

  estàndard: 2 polzades

  ANNEX 2.B

  ANNEX 2.C

  Dibuix 5

Planta, estructura superior

en tub de ferro massís amb 15 mm de diàmetre

  Xarxa d'amortiment

cànem o niló de 25 x 25 mm

  Dibuix 6

Tall BB

    ANNEX 3. L'estic i la bola

  Estic

llargada màxima: 115 cm

llargada mínima: 90 cm

  pes: 500 g

    Bola

bola: d'un sol color

pes: 155 g

circumferència: 23 cm

    ANNEX 4. Guardes i guants del porter

    guant esquerre guant dret

  25 cm 25 cm 25 cm

  Tall A i B

  gruix de la canyellera: 5 cm

      Memòria descriptiva

    frontal: tub d'acer galvanitzat foradat estàndard de 2,5 polzades de diàmetre

  base: tub d'acer galvanitzat foradat estàndard de 2 polzades de diàmetre

  coberta: barra massissa d'acer de 15 mm de diàmetre

  pintura: conjunt pintat de color carabassa fluorescent s.e.t.

  xarxa: la xarxa de la porteria, segons les regles de joc, ha d'anar fixada a la barra paral·lela, a la base, a la coberta i als frontals interiors.